dimarts, 27 d’agost del 2013

Més Tonucci per a la nostra escola de cada dia

En estos dies previs a l'inici del curs 2013-14, a través de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, compartisc de nou estes entrevistes amb Francesco Tonucci. Una bona lliçó per a un bon començament.
Com ja vos recordava l'altre dia, em permet de nou animar-vos a participar en este blog que vaig iniciar pensant en vosaltres, mestres meus, mestres de tots.
Aprofiteu els darrers dies de vacances, i ens trobem ben prompte.








                                                                      

dilluns, 26 d’agost del 2013

CONÉIXER EL NÚMERO DE SABATA QUE USA CADA ALUMNE

 Una reflexió per a iniciar el curs 2013-14, de la mà del mestre Tonucci.


"La escuela debe hacerse cargo de las bases culturales de los chicos. Antes de ponerse a enseñar contenidos, debería pensarse a sí misma como un lugar que ofrezca una propuesta rica: un espacio placentero donde se escuche música en los recreos, que esté inundado de arte; donde se les lean a los chicos durante quince minutos libros cultos para que tomen contacto con la emoción de la lectura. Los niños no son sacos vacíos que hay que "llenar" porque no saben nada. Los maestros deben valorar el conocimiento, la historia familiar que cada pequeño de seis años trae consigo." 

 Francesco Tonucci




                                                 

dilluns, 19 d’agost del 2013

Mestres dels mestres dels nostres mestres: les arrels de tantes infàncies

Una entradeta en este dilluns d'agost, a un mes escas de la tardor, quan la llum del matí i del capvespre anuncia el nou cicle i la proximitat del començament d'un nou curs. Vull retre homenatge amb esta publicació a aquelles generacions de mestres dels mestres dels nostres mestres, que, com diu la dita popular, possiblement "patien més fam que un mestre d'escola", però que no desertaren mai de la seua vocació, ans al contrari: en moltes ocasions foren apartats per motius ideològics o de malícies que ni tan sols arriben a tindre eixa qualificació. Perquè formaren part de les arrels de tantes infàncies: la dels nostres avis, la dels nostres pares, i, indirectament, de la nostra, mereixen almenys un record en el silenci que ara guarden, per a molts etern, mentres esperen que l'alumne/a que fou la nineta dels seus ulls un dia brille amb llum pròpia. Aquells mestres que no buscaven lluir-se, ni ambicionaven res que no fóra el creixement com a persones de les criatures que humilment i amb esforços, les famílies els encomanaven perquè feren d'ells i d'elles hòmens i dones de profit.
Els qui encara hem arribat a fotografiar-nos amb un mapa de decorat, reconeixem en ells la llavor que deixaren en nosaltres.


I passant a un altre assumpte, benvolguts i benvolgudes mestres, amb qui tinc la sort de treballar dia a dia.
Durant el present curs pense mantindre este blog obert. Vos anime, com tantes voltes ho he fet a participar amb els vostres comentaris. Ara fa un any que el vaig encetar, però no he tingut massa sort en eixa idea. Em consta que alguns i algunes el seguiu, però no deixeu comentaris anotats. De moment, jo seguiré, i sempre que tinga l'ocasió vos tornaré a convidar perquè participeu-hi.

Que gaudiu els darrers dies que vos queden de vacances i carregueu piles per a l'inici del nou curs 2013-14.

(Què pensaria un mestre dels anys quaranta en veure escrit "curs 2013-14"? Quasi en ciència- ficció).




diumenge, 28 de juliol del 2013

Un barri de cine, un col.le de pel.lícula

El CEIP Santa Teresa, de València, ha protagonitzat una activitat única i interessantíssima. Amb el mestre Josep Albiol, l'alumnat del centre, els mestres i el personal no docent han participat en una experiència fascinant: recrear escenes inoblidables del cinema de tots els temps.
Amb els fragments rodats han muntat una pel.lícula que, en breu, concursarà en un certamen.
Ací teniu una mostra d'esta insòlita iniciativa, d'este homenatge escolar al cine.
Vos copie a continuació alguns comentaris publicats en premsa sobre esta pel.lícula feta a l'escola, projectada per primera vegada coindint amb la festa de final de curs. A la dita estrena  va assistir la pròpia consellera de Cultura, Educació i Esport.

"Con unos pequeños retoques, un traje de fallera luce como un deslumbrante vestido de María Antonieta. No desmerece al vestuario de la película dirigida por Sofia Coppola que ha inspirado la escena. Sólo que en vez de la estrella Kirsten Dunst, la protagonista de la película es una niña del colegio Santa Teresa del barrio del Carmen de Valencia. Y en vez de Versalles, el también suntuoso Palacio del Marqués de Dos Aguas, sede del Museo Nacional de Cerámica.
Tampoco hay una Fontana de Trevi en Valencia, pero si muchas fuentes para simular el inmortal baño de La dolce vita, de Federico Fellini. Otros dos alumnos del colegio público también se han puesto en la piel de Marcello Mastroianni y Anita Ekberg para actuar en la película Un barri de cine, un col.le de pel.licula, que se estrena este jueves en el patio de la propia escuela. "En lo que fue el patio de butacas del cine Escalante, en las primeras décadas del siglo XX", explica Josep Arbiol, el maestro y director de este singular mediometraje que ha conseguido la complicidad de padres, madres, alumnos, profesores, bomberos, responsables de museos y de tiendas, policías y vecinos.
Hoy sólo queda la atractiva fachada modernista de los Cines Caro, por donde entran los 213 alumnos del Santa Teresa que han participado en la película, al modo en que salían los obreros de la fábrica que filmaron los hermanos Lumière en la película considerada fundacional del arte que ha marcado el siglo XX.


Familiares, alumnos y vecinos siguiendo el rodaje de la película en el barrio del Carmen. / Olga Denia
"La película es una reivindicación positiva de que todos juntos podemos llevar adelante proyectos que nos estimulen, incluso en tiempo de crisis", añade el maestro del Santa Teresa con una dilatada experiencia en el campo de la educación audiovisual. El objetivo es doble: aprender a ver cine y aprender a hacer cine.Y para ello se han elegido hasta 60 películas de la historia del cine para reproducir algunas de sus escenas más populares en distintos escenarios del barrio y del centro de Valencia. Un mes ha durado el rodaje de este filme de 35 minutos, que se ha realizado fundamentalmente en horario extraescolar.
"Vivimos en la cultura de la imagen, pero el audiovisual no es una asignatura obligatoria", indica el también guionista Arbiol, director de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE) que proyectó 80 filmes de 30 países hechos por estudiantes.
"La verdad es que si la gente se implica se pueden hacer cosas interesantes en las que participa todo el mundo", señala Raquel Ramos, madre de dos niños que ha ejercido de productora de la película. Fue ella la que consiguió gratuitamente una "motocalesa" de una empresa especializada para rodar la versión corta e infantil de Plácido, de Luis García Berlanga. Los bomberos colaboraron poniendo la lluvia de sus mangueras para filmar Cantando bajo la lluvia. La policía nacional prestó un efectivos a caballo para un baile ecuestre en Heart. Un padre peluquero peinó a la niña que encarnó a Miguel Bosé en Tacones lejanos. Una madre, periodista, con experiencia en la realización en varias productoras, Mónica Fernández, ha ayudado a editar y grabar el filme.
La película, fundamentalmente en valenciano, es un homenaje al cine que incluye algún guiño a la actualidad, como esta particular versión de un diálogo de Casablanca:
-Si no puges a l'avió, te´n  penediràs.
-¿Sempre ens quedarà l'escola?
-Sempre que no hi haja més retallades.

dimarts, 7 de maig del 2013

RAPEJAR UN CONTE

L'alumnat de 4t de Primària del CP Cervantes de Nules rapegen un conte.
El pròxim dia 24 de maig seré amb ells en classe per fer animació lectora o el que sorgisca.
Gràcies a la seua mestra, Ma. Carme Romero.





dilluns, 25 de març del 2013

Què se n'ha fet, de les competències?

Reproduïsc ací una  paròdia que, prenent com a base una escena de la pel.lícula El hundimiento, representa el diàleg d'un inspector d'educació amb el claustre i amb l'equip directiu d'un centre.
Papers!- acaba dient el personatge principal.
Segurament ja coneixeu este vídeo perquè circula bastant per la xarxa. 
Únicament plantege la reflexió de quan han d'atendre els equips directius, especialment, els alumnes i les alumnes, que és del que es tracta, en definitiva, si el que se'ls demana que facen són papers.
Si algú vol fer un comentari, l'agrairé molt.
És molt important que expresseu el vostre punt de vista sobre esta seqüència, que, evidentment és una exageració, però que trasllada un missatge trascendental per al nostre sistema educatiu.
Que passeu unes bones vacances de Pasqua.

dimarts, 19 de març del 2013

La creativitat com a antídot

Sempre he cregut fermament que la creativitat era l'antídot contra tots els mals de l'escola i del sistema. En este vídeo, Ken Robinson parla d'això.  Crec que ja vaig introduir ací fa un temps una conversa d'ell amb Punset. M'agradaria saber què n'opineu vosaltressobre el que diu este expert en creativitat i educació, reconegut mundialment.
Em fareu comentaris esta volta? Gràcies.



dimecres, 13 de març del 2013

Paulo Freire per a nosaltres

En este breu vídeo podem endinsar-nos en la comprensió de l'activitat d`ensenyar, la que practiquem cada dia. En tot allò que fem en la vida, resulta indispensable comprendre la totalitat dels processos en què participem perquè el treball ens puga resultar satisfactori, en primer lloc, i perquè puga resultar eficaç en els altres. No podem encendre llumenetes de saber, despertar curiositats i traure el millor de cada alumne si no comprenem en la seua totalitat el complex i alhora meravellós procés en què estem immersos quan ens dediquem a educar.






A Rosa Raga, mestra d'aloses i d`una primavera

Mestra de llum,
goig de l'escola,
al cor de l'Horta,
sol de cucut.

Parpelles blaves
dibuixen llunes
perquè t'acullen
les celles tendres.

Amiga mestra,
alosa i nord,
estimat port
d'una mar plena.

Entre roselles,
contes d'estiu
són llibre i niu
que tu ciselles.

Mestra de llum,
goig de l'escola,
obris la porta
i ragen futurs.



dimarts, 5 de març del 2013

Més sobre el model educatiu finés

Ací teniu una conferència pronunciada per una professora finlandesa a Santiago de Xile, en la qual intenta explicar les claus del sistema educatiu finlandés.



Toni (Ceip L'Ermita, Benifairó de les Valls), m'agradaria que hi ficares cullerada. M'han agradat els arguments que has exposat este migdia tractant de relativitzar la possible sobrevaloració que darrerament l'opinió pública ha atorgat al model educatiu d'este país nòrdic.

Anacronismes en l'escola?

En este vídeo, que pertany, com altres ací publicats al programa televisiu "Redes", que dirigeix Eduard Punset, se'ns planteja l'anàlisi dels possibles anacronismes que presenta la nostra escola hui. Interessant tema de reflexió. 
No em canse de dir que m'interessen molt els vostres comentaris i opinions, però ningú no es fa avant dient la seua. Jo seguiré intentant-ho.


Cine per a motivar professors

Vos invite a fer una ullada a este vídeo que recopila pel.lícules de temàtica docent, inoblidables en alguns casos, emotives i motivadores. Pel.lícules que dignifiquen la professió de mestre molt més que la majoria de governs.
Per damunt de tot, l'amor incondicional a l'alumnat, la creença en el ser humà i l'afany de ser millors persones.






dimecres, 27 de febrer del 2013

Escola hipoactiva?

A través del programa "Redes", Eduard Punset ens presenta una sèrie d'aspectes perquè reflexionem sobre l'anacronisme dels sistemes educatius actuals.
Com sempre, ja sabeu que és molt important saber el que opineu al respecte o el que vos ha fet pensar el documental.
Seguirem treballant pel que creiem i volem: una escola millor que forma individus feliços, sensibles i respectuosos amb els altres i amb l'entorn.


                                                                               









dimarts, 26 de febrer del 2013

Repensar l'escola i la societat



De nou Francesco Tonucci ens proposa reflexionar sobre el paper de l'escola i de la societat en la verdadera educació dels nostres xiquets i xiquetes.
Vos agrairé, benvolguts i benvolgudes mestres que compartiu les vostres opinions.
Este intent de blog només està pensat per a vosaltres.
La setmana que ve vos faré algunes propostes serioses per alçar els ànims., Començaré pels pobles de les Valls. No es tracta de res obligatori. Sols serà una oferta. Però la posaré en marxa, encara que en siguem poquets i poquetes.
Salut, i bona setmana.
Gràcies pel vostre treball de cada dia.

dilluns, 25 de febrer del 2013

Escola i cine

Un programa del Ministeri d'Educació d'Argentina on es recomanen pel.lícules per a veure i aprendre a l'escola. Com a document  pot resultar-nos interessant, si bé podríem proposar una adaptació a cada una de les nostres realitats.
Comenteu que vos sembla.



Comunitats d'aprenentatge

Un interessant vídeo-documental sobre les comunitats d'aprenentatge.
A les mestres i als mestres dels quals aprenc cada dia.
En especial al CRA Quart Benavites, i al CEIP L'Ermita de Benifairó.


dilluns, 21 de gener del 2013

MESTRES DELS DARRERS ANYS DE LA REPÚBLICA

Una excel.lent pel.lícula, La lengua de las mariposas, de 1998, en la qual Fernando Fernán-Gómez interpreta el paper d'un mestre rural en els darrers temps de la República, previs a l'esclat de la Guerra Civil. Extraordinari Fernán-Gómez com a docent, i encertada direcció de José Luis Cuerda.

"Un aspecto de la cinta que me impresiona es como el esfuerzo por educar - orientar el niño en el desarrollo de sus cualidades innatas, de descubrir y aprender, queda truncado por el sistema, y otra parte al final de la cinta en que la madre del niño y su familia enseñan al niño a insultar y odiar por razones politicas, religiosas...". (Comentarista anònim)




Agraïda d'aprenentatges




Als meus mestres de Camp de Túria, L’Horta, Camp de Morvedre, Baronia Alta i Baronia Baixa, agraïda d’aprenentatges.



Mestres que assoleu muntanyes grises,
cors empeltats de curiositats
solemnes,
                torsimanys d’il.lusions,
branques benignes d’un oratge nou.

Agenda d’afectes tots a una veu,
pati de somnis que conquisten el sol,
infants de terra i bosc d’experiència,
matemàtica lliçó de llum tendra.

Endevinalla de futurs que riuen,
miracle en la llarga nit dels gran trons.

Mestres que assereneu el neguit d’altres,
en l’altar humà de la intimitat
teniu un camp de cireres novell.

Gràcies per travessar els laberints
que s’escolen als plans i als decrets,
al currículum ocult de fonts.

dissabte, 5 de gener del 2013

Ensenyar és sempre un acte d'amor

Un vídeo d'agraïment als professionals de la docència que paga la pena veure. Personalment, m'ha emocionat.
Gràcies a totes i a tots pels camins que heu obert a tantes persones, per continuar reinventant l'ensenyança cada dia.