Una
entradeta en este dilluns d'agost, a un mes escas de la tardor, quan la llum del matí i del capvespre anuncia el nou cicle i la proximitat del començament d'un nou curs. Vull retre homenatge amb esta publicació a aquelles generacions de mestres dels mestres dels nostres mestres, que, com diu la dita popular, possiblement "patien més fam que un mestre d'escola", però que no desertaren mai de la seua vocació, ans al contrari: en moltes ocasions foren apartats per motius ideològics o de malícies que ni tan sols arriben a tindre eixa qualificació. Perquè formaren part de les arrels de tantes infàncies: la dels nostres avis, la dels nostres pares, i, indirectament, de la nostra, mereixen almenys un record en el silenci que ara guarden, per a molts etern, mentres esperen que l'alumne/a que fou la nineta dels seus ulls un dia brille amb llum pròpia. Aquells mestres que no buscaven lluir-se, ni ambicionaven res que no fóra el creixement com a persones de les criatures que humilment i amb esforços, les famílies els encomanaven perquè feren d'ells i d'elles hòmens i dones de profit.
Els qui encara hem arribat a fotografiar-nos amb un mapa de decorat, reconeixem en ells la llavor que deixaren en nosaltres.
I passant a un altre assumpte, benvolguts i benvolgudes mestres, amb qui tinc la sort de treballar dia a dia.
Durant el present curs pense mantindre este blog obert. Vos anime, com tantes voltes ho he fet a participar amb els vostres comentaris. Ara fa un any que el vaig encetar, però no he tingut massa sort en eixa idea. Em consta que alguns i algunes el seguiu, però no deixeu comentaris anotats. De moment, jo seguiré, i sempre que tinga l'ocasió vos tornaré a convidar perquè participeu-hi.
Que gaudiu els darrers dies que vos queden de vacances i carregueu piles per a l'inici del nou curs 2013-14.
(Què pensaria un mestre dels anys quaranta en veure escrit "curs 2013-14"? Quasi en ciència- ficció).
