dimarts, 27 d’agost de 2013

Més Tonucci per a la nostra escola de cada dia

En estos dies previs a l'inici del curs 2013-14, a través de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, compartisc de nou estes entrevistes amb Francesco Tonucci. Una bona lliçó per a un bon començament.
Com ja vos recordava l'altre dia, em permet de nou animar-vos a participar en este blog que vaig iniciar pensant en vosaltres, mestres meus, mestres de tots.
Aprofiteu els darrers dies de vacances, i ens trobem ben prompte.








                                                                      

dilluns, 26 d’agost de 2013

CONÉIXER EL NÚMERO DE SABATA QUE USA CADA ALUMNE

 Una reflexió per a iniciar el curs 2013-14, de la mà del mestre Tonucci.


"La escuela debe hacerse cargo de las bases culturales de los chicos. Antes de ponerse a enseñar contenidos, debería pensarse a sí misma como un lugar que ofrezca una propuesta rica: un espacio placentero donde se escuche música en los recreos, que esté inundado de arte; donde se les lean a los chicos durante quince minutos libros cultos para que tomen contacto con la emoción de la lectura. Los niños no son sacos vacíos que hay que "llenar" porque no saben nada. Los maestros deben valorar el conocimiento, la historia familiar que cada pequeño de seis años trae consigo." 

 Francesco Tonucci




                                                 

dilluns, 19 d’agost de 2013

Mestres dels mestres dels nostres mestres: les arrels de tantes infàncies

Una entradeta en este dilluns d'agost, a un mes escas de la tardor, quan la llum del matí i del capvespre anuncia el nou cicle i la proximitat del començament d'un nou curs. Vull retre homenatge amb esta publicació a aquelles generacions de mestres dels mestres dels nostres mestres, que, com diu la dita popular, possiblement "patien més fam que un mestre d'escola", però que no desertaren mai de la seua vocació, ans al contrari: en moltes ocasions foren apartats per motius ideològics o de malícies que ni tan sols arriben a tindre eixa qualificació. Perquè formaren part de les arrels de tantes infàncies: la dels nostres avis, la dels nostres pares, i, indirectament, de la nostra, mereixen almenys un record en el silenci que ara guarden, per a molts etern, mentres esperen que l'alumne/a que fou la nineta dels seus ulls un dia brille amb llum pròpia. Aquells mestres que no buscaven lluir-se, ni ambicionaven res que no fóra el creixement com a persones de les criatures que humilment i amb esforços, les famílies els encomanaven perquè feren d'ells i d'elles hòmens i dones de profit.
Els qui encara hem arribat a fotografiar-nos amb un mapa de decorat, reconeixem en ells la llavor que deixaren en nosaltres.


I passant a un altre assumpte, benvolguts i benvolgudes mestres, amb qui tinc la sort de treballar dia a dia.
Durant el present curs pense mantindre este blog obert. Vos anime, com tantes voltes ho he fet a participar amb els vostres comentaris. Ara fa un any que el vaig encetar, però no he tingut massa sort en eixa idea. Em consta que alguns i algunes el seguiu, però no deixeu comentaris anotats. De moment, jo seguiré, i sempre que tinga l'ocasió vos tornaré a convidar perquè participeu-hi.

Que gaudiu els darrers dies que vos queden de vacances i carregueu piles per a l'inici del nou curs 2013-14.

(Què pensaria un mestre dels anys quaranta en veure escrit "curs 2013-14"? Quasi en ciència- ficció).