En este inici de curs 2014-15, unes reflexions del mestre Tonucci. Per què no deixem que els nostres xiquets vagen sols a escola, si nosaltres ho hem fet? Per què els acompanyem a jugar als parcs o a qualsevol espai a l'aire lliure? Nosaltres no ens hem criat així. No ens acompanyaven els pares ni les mares a jugar al carrer, perquè jugar, en part, consistia en experimentar la pròpia llibertat de moure'ns sols.
Estes idees i moltes més ens planteja sàviament Francesco Tonucci, Frato, en esta entrevista que reproduïm ací.
M'agradaria rebre els vostres comentaris o opinions al respecte, però ja ho he demanat tantes voltes sense èxit, que ja no ho faig ara. En tot cas, sentiu-vos lliure, com els xiquets que haurien d'experimentar la llibertat vivint i experimentant el carrer. No els deixem. Què ha passat? Educar és recuperar el que s'ha perdut i també rectificar.
Bon curs a tots i a totes.
Estes idees i moltes més ens planteja sàviament Francesco Tonucci, Frato, en esta entrevista que reproduïm ací.
M'agradaria rebre els vostres comentaris o opinions al respecte, però ja ho he demanat tantes voltes sense èxit, que ja no ho faig ara. En tot cas, sentiu-vos lliure, com els xiquets que haurien d'experimentar la llibertat vivint i experimentant el carrer. No els deixem. Què ha passat? Educar és recuperar el que s'ha perdut i també rectificar.
Bon curs a tots i a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada